Vicente y Barnes

«Jo no dono gaire importància a les coincidències. Per a mi són una mica esgarrifoses: momentàniament et fas l’efecte del que deu ser viure en un univers ordenat i governat per Déu, amb Ell Mateix mirant-te per damunt de l’espatlla i deixant anar amablement pistes no gens clares sobre una mena de pla còsmic. Prefereixo sentir que les coses són caòtiques, arbitràries, permanentment i temporalment folles -sentir la certesa de la ignorància, la brutalitat i la follia humanes. «Passi el que passi a partir d’ara», va escriure Flaubert quan va esclatar la guerra francoprusiana, «seguirem essent estúpids». Per pessimisme pressumptuós? O bé una destrucció de les expectatives necessària per poder pensar, o fer o escriure res com cal?»
JULIAN BARNES. El lloro de Flaubert.